El que fa rellevant al Projecte Pedagògic d'EducaPax són els seus tres condicionants que el titolen: és i ha de ser INNOVADOR, no pot no ser INTEGRAL i ha de centrar-se en la PAU a través del CONFLICTE:

1. Ha de ser "NOVA" perquè l'Educació per a la Pau ja va sorgir a inicis del segle XX en acabar la Gran Guerra, i després es va desenvolupar en plena postguerra mundial (anys 50) i de nou en plena Guerra Freda (anys 60 i 70). No obstant, avui cal una nova Pedagogia de la Pau per educar les noves generacions d'infants, adolescents i joves marcats per l'era digital que els ha fet dispersos i sovint confosos, així com hiperactivats, i els ha endinsat en la postmodernitat líquida dels temps actuals. No podem educar aquest alumnat amb els mecanismes dels anys 60, o dels anys 20 o 30, del segle passat.

2. Ha de ser "INTEGRAL" perquè ha de partir de l'origen de tots els conflictes i d'on també parteixen les possibilitats de la pau: la interioritat, les emocions i la dimensió profunda de la persona). Alhora, ha de ser radicalment transversal per sincronitzar processos d'aprenentatge de tots els actors participants en els mateixos (educadors/es i educands/des). La condició integral de la Nova Educació per a la Pau i el Conflicte ha d'arribar-se fins a la formació vers una Ciutadania global de l'alumne però també dels educadors/es i famílies.

3. I ha d'assolir l'objectiu de la "PAU" però centrant-se essencialment en el "CONFLICTE" com a eix fonamental de tota Pedagogia de la Pau. La centralitat pedagògica del Conflicte permet anticipar-se amb la Provenció, gestionar-lo amb la Mediació i superar-lo amb la Reconciliació, de manera que no es pot educar per a la Pau si s'ignora la gran oportunitat d'aprenentatge que brinda tot Conflicte. EducaPax entén el Conflicte com l'autèntic 'llibre obert' des del què ha de girar tota l'acció educativa amb infants, adolescents i joves.